Menú Cerrar

Bostik, o el Culture Jamming

Ara que es parla molt de la immunitat de ramat, i del bé comú, que és el menys comú dels béns, i dels comportaments grupals, ens sorprenem per com estem reaccionant com a persones a aquest entorn tan distòpic generat per la pandèmia.

Escoltava a la ràdio, parlant del cinema, que segurament els habituals del mitjà segueixen anant-hi de tant en tant, però el cinema s’està trobant que sense assistència a les produccions mainstream del públic general, aquell que només s’aixeca del sofà si és per veure un producte que veuran milions de persones, molts cinemes no poden subsistir. Paradoxalment, molts dels cinemes que estan tancant són cinemes de reposicions, de V.O. i de fet, els que estan patint més són els petits cinemes.

És curiós, però, com ets vist com un tipus estrany si vas al cinema sol, sense companyia. Com tothom mira les mateixes sèries per a poder comentar-les. Com es fan cues al Louvre, o a grans museus per veure la Gioconda de torn.

És curiós el fenomen pel que ens apilem com ramats per veure algunes expressions culturals

No fa massa vaig estar a un centre cultural d’aquells que si ens trobéssim a Berlin o a la riba del Tàmesis, tothom diria que és d’allò més cool, i tothom presumiria d’haver estat de turisme a una festa a una antiga fàbrica ocupada underground.

La Nau Bostik és un centre cultural en una antiga fàbrica

En aquest escenari tan post-apocalíptic, la veritat és que la fàbrica que vaig visitar semblava encara més fantasmagòrica. Una setmana de fred, amb el ramat fent bondat sense sortir de casa, tot i que els carrers eren plens de gent anant a comprar, van fer que em trobés un centre cultural pràcticament sense visitants, amb prou feines la gent que el gestiona.

Sorprenent quan si estiguéssim a Chicago, París, o Amsterdam aquests centres alternatius serien la Meca de tots els Culture vultures en que ens convertim quan viatgem. Un barri allunyat del centre de la ciutat, on els barcelonins no s’hi acosten mai, considerant-lo més perifèria que ciutat, carrers foscos per arribar-hi, confinament nocturn, una ciutat sense turistes amb l’efecte mirall, cercant racons que ni els propis habitants de la ciutat coneixen.

Perquè també hi ha una atracció pel Culture Jamming. Per assistir a aquelles propostes culturals que s’escapen del mainstream. Hi ha una sensació de ser capaç de pensar per un mateix, de ser capaç de divergir del ramat. Malgrat en moments de crisi una gran majoria es reclogui en Netflix i en quedar-se amb allò de cultura que ens arriba més fàcilment.

Els happenings són expressions culturals sorpresives, basades en l’acció

El Culture Jamming, el buscar alternatives al pensament generalitzat, evidentment és un motor d’innovació, de pensament crític, de pensament lateral.

Però com som animals de ramat, si podem anem al cinema en V.O., o a aquella exposició, o a aquella fàbrica ocupada de Londres, però a poder ser acompanyats per algú que ens pugui reafirmar en el nostre pensament alternatiu. Fins al punt que el nostre pensament alternatiu crea grups de pensament bastant curiosos. Veiem un munt de gent que no vol ser religiosa, però s’aferra a filosofies i teràpies amb fonaments semblants a les religions. Veiem pensaments fora del mainstream que contradiuen la ciència, com els antivacunes, veiem anti sistema que s’acosten al feixisme, el sistema portat al paroxisme.

Els seguidors de QAnon són contraris al Deep State dels USA. Paradoxalment, eren seguidors del màxim representant de l’estat, el President Trump

El Culture Jamming, és un generador de pensament, i iniciatives com un centre cultural alternatiu són un bullidor d’idees. Algunes d’aquestes esdevindran mainstream pel ramat, i altres restaran per a les ovelles esgarriades.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.