La musa

June Mansfield fou l’arquetip del desig.

June3

La seva bellesa centreeuropea, d’arrel gitana, va captivar l’atenció de dues de les plomes més apassionades i rendides al plaer del segle XX, formant un triangle icònic amb Henry Miller i l’amant de tots dos, Anaïs Nin, que la van despullar en els seus textos i la van immortalitzar com l’atracció irresistible que capgirava tots els convencionalismes de l’amor.

Així que es van conèixer, Miller es va divorciar de la seva primera esposa per traslladar-se a viure amb Mansfield, amb la que els separaven 10 anys d’edat, quan ella en tenia tan sols 21. June era obertament bisexual, i la seva convivència va incloure amb normalitat amants i relacions més enllà de la parella, fins al punt que la seva vida va ser el prototip de l’amor lliure i foll, el súmmum de la carnalitat i l’erotisme.

Al poc temps de casats, i anys abans de trobar Anaïs, ja June es va enamorar de Jean Kroski, una poetessa i escriptora que es va traslladar a viure amb el matrimoni, durant uns anys que Miller retrataria a la seva obra com de total llibertat sexual, amb aventures freqüents i un carpe díem que no veia cap tabú a la vida conjunta del triangle.

Moloch_Henry_Miller_Book_Cover

La primera novel·la que es conserva de Henry Miller, signada en un principi amb el nom de June per aconseguir finançament d’un ric admirador d’ella

D’aquesta època sorgeix la primera novel·la que s’ha conservat de Miller, Moloch: or, This Gentile World, encara que publicada molts anys després del seu primer èxit, Tròpic de Càncer.

Moloch fou finançada per un mecenes milionari, Roland Freedman, enamorat de June, al que el matrimoni engalipava fent-li arribar els capítols signats per Mansfield però en realitat escrits per Henry.

El primer viatge de June a París, fou l’any 27, quan hi fuig amb Jean, abandonant Henry, tot i que no passen gaire mesos que Mansfield deixa Kroski i torna al costat de Miller.

Novament junts, i amb el finançament de l’innocent Freedman, que seguia pagant els capricis de l’estimada, emprenen un seguit de viatges per Europa, amb el pretext d’acabar el llibre, que els  porta altre cop a la capital francesa.

Però Roland Freedman sembla que es suïcidà en descobrir la fugida del matrimoni i tot l’engany de June, i durant uns mesos Miller resta sol a la ciutat de la llum, malvivint sota els ponts del Sena i sense gairebé recursos, mentre June torna als Estats Units a mirar de millorar la situació econòmica.

Finalment, la coneixença d’una escriptora que transformaria les seves vides, Anaïs Nin, permet l’escriptor fugir de la indigència. Nin es converteix en la seva amant, tot i estar casada, no tan sols això, sinó que serà el ric marit de l’escriptora, qui pagarà un apartament a la capital francesa per Henry i els encontres dels amants.

anais nin

Henry and June és el llibre que recull el període de relació triangular entre Anaïs Nin i el matrimoni Miller, extret dels Diaris Íntims que l’escriptora mantingué durant més de 60 anys.

L’esposa d’Henry, June, retorna llavors a París, on el nou triangle compartirà allotjament, doncs Anaïs s’obsessiona de seguida amb Mansfield, com sembla que succeïa amb tothom que la tractava. I si bé l’escriptora afirmava que la seva relació mai va ser sexual, els seus diaris íntims van omplir pàgines amb la seva passió.

La ruptura de June amb la parella d’amants arribaria l’any 34, quan ja tots de retorn als Estats Units, Mansfield deixa definitivament Miller, per viure una caiguda als inferns que rebla el clau en la seva figura tràgica i mítica de femme fatale.

Després que un nou espòs l’abandoni per una actriu més jove, June es troba malvivint en hotels barats, sense un dòlar, amb Henry i Anaïs facilitant-li ajuda financera en la distància, i l’any 50 ingressa a un psiquiàtric on és tractada amb electroshocks i pateix múltiples lesions.

June en surt i es manté pel seu compte un temps, però els que la coneixien la descobreixen com una ombra d’ella mateixa, i acaba retirant-se a casa d’un germà a Arizona on reposa els darrers anys abans de la seva mort.

Malgrat June va desitjar tota la vida convertir-se en escriptora com els seus amants, i ho va intentar diverses vegades, els únics textos seus que ens han arribat són part de la seva correspondència.

Sexus

Sexus, Nexus i Plexus formen la trilogia, també coneguda com la Crucifixió de Rosy, on Miller explica els seus anys de relació amb June.

Si mai pogué ser la novel·lista que havia somniat, sí que fou l’alè, l’esperit, la il·lusió per dues literatures apassionants, un terratrèmol per tots els que la conegueren, la passió, el desig, la seva inspiració.

La musa.

Share on Facebook+1Share on LinkedInShare on TumblrShare on Twitter