Historias de un gran país, Bill Bryson

Un gran país

Si revisem fredament les expressions diverses de la violència, la cultura armamentística dels nord-americans no resulta menys xocant ni menys exòtica del que pot resultar el canibalisme de certes illes del Pacífic, sobretot des de la perspectiva de la Vella Europa, escarmentada per les atrocitats passades de les dues grans guerres mundials.

bowlingcolumbine

Bowling for Columbine, el film de Michael Moore, denuncia l’ús irracional d’armes als USA

Als USA , la pena de mort rep un suport força generalitzat, i la possessió d’armes de foc forma part, per bona part de la població, de l’essència del American way of life.

És un tot. Si bé, evidentment, hi ha veus intel·lectuals dissentint, per una majoria molt àmplia la cultura de les armes va lligada a la cultura de llibertat i individualisme americà, a la tradició dels pioners, al self-made man, al dret a protegir-se, i a una mentalitat molt més laxa i propera a la violència de la que hi ha en general a Europa, sobretot a partir de les desgràcies recents de la seva història bèl·lica, després de la qual els països del vell continent han procurat defugir o dissimular els conflictes armats, mentre els nord-americans s’embarquen en una guerra darrere l’altra, sense cap complex, si serveix per defensar els seus interessos.

Aquest contrast cultural entre Europa i els USA, és sorprenent també per la proximitat i influència de la cultura nord-americana sobre la europea les darreres dècades. Es diria que un ciutadà Australià, Europeu o Nord-Americà es podria desplaçar per qualsevol lloc d’occident sense notar grans canvis en el modus vivendi, mentre que el xoc seria molt més gran si un occidental s’endinsés a Àsia, Àfrica, Sud-amèrica o a una illa del Pacífic.

camiaguantanamo

Camí a Guantánamo, de Michael Winterbottom denuncia les tortures i violacions dels drets humans de l’exèrcit nord-americà als presos acusats de pertànyer a Al-Qaeda

Però pensem, que a una població estàndard dels USA, el vostre fill compartiria institut amb nois entrenats per disparar rutinàriament, serien majoritàriament partidaris de la pena de mort, i els més totxos s’allistarien a l’exèrcit, no per guanyar un salari, si no sabent que tindran molts números de participar a una guerra real, a l’Iraq o a l’Afganistan, i que la majoria de veïns no només no els tractarà de passerells, sinó que els considerarà herois disposats a lluitar contra l’amenaça terrorista que posa en perill el seu país, quan tots sabem que són conflictes de multinacionals per interessos petrolífers. Enlloc de muntar manifestacions contra la guerra, estarien muntant quines per recaptar diners per les vídues i mutilats.

Si aparentment la uniformitat cultural d’occident i la globalització sembla que han aproximat europeus i americans, segueix resultant impactant aquesta mentalitat entre molts de nosaltres, si bé és cert que la pressió imperialista de la cultura ianqui està guanyant adeptes a Europa. Fet preocupant, sobretot pel que fa a la banalització de la violència, com més s’allunya el passat violent i salvatge europeu, i més lluny queda la Segona Guerra Mundial, sembla que aquella cultura pacifista que sorgí de les cendres del vell continent es va debilitant de mica en mica.

No em vull imaginar una sobretaula amb els pares dels companys d’institut armats fins a les dents, o una post-barbacoa, no sé molt bé com podria tractar aquesta gent com no sigui simplement esquivant el tema.

Però no es tracta de caure en el tòpic de una suposada superioritat moral dels europeus, perquè Europa va destruir mig món fa només 70 anys, i les veus crítiques i intel·lectuals dels Estats Units són interessantíssimes.

Bill-Bryson

Bill Bryson explica amb molt d’humor la manera de ser dels seus compatriotes.

Si Henry Miller, Kerouac o Bukowsky, han posat a debat el sistema de vida americà i capitalista des de dins, i amb mirades molt agudes que Europa va trigar molts anys a reproduir, Bill Bryson té un llibre, Històries d’un gran país, que explica amb un humor divertidíssim molts dels perquès de la manera de ser dels americans.

La gràcia indiscutible del llibre, és que Bryson és americà, però ha passat gairebé tota la vida a Anglaterra. Quan, 20 anys després, decidí tornar als Estats Units, es dedicà a escriure un seguit d’articles a mode de corresponsal irònic pel Daily Mail anglès, amb una mirada europea de l’estil de vida dels seus compatriotes, que fa petar de riure, i que és molt explicativa de molts detalls de com són els nord-americans, per entendre’ls una mica millor, amb els seus defectes, però també amb les seves moltíssimes virtuts.

 

Share on Facebook+1Share on LinkedInShare on TumblrShare on Twitter