A la revolució passejant

Ni mirar botigues, ni fer quilometres contra el cronòmetre, ni córrer amunt i avall com un turista amb Síndrome de Stendhal  a la recerca de monuments. El perfecte passejant, el flâneur de Baudelaire vaga a la deriva per simple plaer.

El plaer de voltar sense una ruta prefixada, gaudint simplement de la llibertat, assaborint el temps ociosament, era un dels punts fundacionals dels situacionistes, aquests grans derrotats del maig del 68. Perquè el temps lliure és revolucionari. La gent quan té temps lliure pot pensar, i dedicar-se a sí mateixa. Els situacionistes reivindicaven l’aprofitament de cada moment, de cada situació, de cada instant. Aquesta deriva,  aquest gaudi del transcurs es convertia doncs, en un carpe diem, una acció poètica de gran càrrega, transgressora, innovadora, contra les obligacions i les restriccions que ens marquen tothora un calendari i un horari i una manera de fer pressuposada.

internacionalsituacionista

La internacional situacionista va ser un moviment revolucionari nascut el 1957

L’avantguarda, les performances i accions creatives, eren el reflex del voler treure suc de la vida, de qualsevol circumstància, la poesia, el dadaisme i el surrealisme les seves fonts. Gràcies al temps lliure, a la deriva, a no perdre el temps pensant en produir, sinó simplement a divagar, i no fer res prefixat, previst, esperat, la creativitat i la ment i l’esperit sorgien. Els situacionistes van ser un dels moviments que va donar una empenta definitiva al Maig del 68. I aquella va ser una desfeta estrepitosa pels seus defensors, que van veure com la crisi del petroli del 73, i el boom dels yuppies i el capitalisme més salvatge dels 80 semblava enfonsar per sempre els ideals del flâneur, d’un món diferent, menys materialista, menys egoista, més amable i menys mediatitzat pels poders, l’avarícia i l’estultícia.

le_flaneur_by_spenot

El flâneur de Beaudelaire

Però de vegades, com més contundent sembla una victòria, com més ostentosos i desvergonyits es comporten els vencedors, més difícil els resulta enterrar la dissidència.

L’imperialista victòria del capitalisme, del consumisme, del pensament materialista, de finals del segle XX i principis del XXI sembla abassegadora, i per això ens titllaran de beneits si no creiem en un món competitiu, accelerat i farcit de béns de consum.

Però de tan abassegadora, aquesta victòria acaba resultant opressiva, ridícula fins i tot, totalitària i esclavitzant.

bonpassejantSembla difícil que moviments com els situacionistes, o el moviment slow puguin tenir la preeminència dels voraços, contundents i agressius corrents consumistes, materialistes i competitius que preconitzen el capitalisme més salvatge.

Però com més gran sigui l’ofec que ens imposin, més voldrem sortir a respirar.

Aire pur, no contaminat, alenades fondes, passejar sense pressa, sense córrer, no hem de guanyar ningú.inversionvie

El cap a qualsevol banda, dispers, eteri, lliure i ple d’idees banals o genials que alguns voldrien que ni tan sols tinguéssim.

Caminar poc a poc, tranquil·lament, com formiguetes. A la revolució passejant.

Share on Facebook+1Share on LinkedInShare on TumblrShare on Twitter