Susan Hill's sculpture The Mud Maid in the Lost Gardens of Heligan

Land Art

andy-goldsworthys-art-by-iuri-art-br-jpg

El Land Art sorgí a finals dels anys 60 i inicis dels 70 molt vinculat a una realitat que s’estava vivint als països més industrialitzats del món: un desenvolupament urbà, de la construcció i de la producció de consum, extrems. Però coincidint amb aquesta explosió del desenvolupisme, apareixia una consciència ecologista i medi ambiental en direcció oposada que alertava dels perills i els errors d’aquesta dèria destructora de l’entorn, que cerca transformar qualsevol riquesa que ens proporcioni el planeta en béns materials. Un grup cada cop més creixent de gent sentia que les noves societats s’estaven distanciant de la natura, que l’home modern es trobava cada cop més estrany i incòmode fora de l’àmbit urbà, sovint només interessat en el planeta com a predador, per obtenir-ne el màxim benefici, però sense capacitat d’entendre’n les necessitats ni les sinergies que podien portar a millorar-hi les condicions de vida.

Els artistes del Land Art utilitzen materials recollits del medi natural per fer-hi les seves obres i actuacions, sovint a indrets aïllats, salvatges i allunyats de la civilització. Les obres d’aquests artistes s’integren en el paisatge i estan exposades als efectes de l’erosió i el temps, pel que molt sovint són obres efímeres que desapareixen o acaben amagades per la vegetació. Per això d’algunes de les principals obres d’aquest corrent artístic tan sols ens en resten testimonis fotogràfics. Com succeeix amb l’art urbà, aquest gènere artístic també és difícil d’encabir a les galeries i de ser susceptible de ser comercialitzat, té el mèrit afegit de ser un art espontani que cerca l’expressió d’un sentiment, més enllà de voler fer-hi diners al voltant.

El discurs del Land Art, és a la vegada un discurs molt potent. Podem intervenir al medi sense destruir-lo. Aportant-hi bellesa i respectant-ne els funcionaments. Materials com pedra, fusta, vegetació, que el medi es capaç d’absorbir i integrar no alteren l’entorn com la brutalitat dels nous materials de construcció, plàstics, llaunes i deixalles, que sovint les nostres societats del ‘progrés’ produeixen massivament.

L’home, no s’ha de sentir avergonyit del seu vincle amb la natura, no n’és un ésser aliè. Ans al contrari, l’home és un animal capaç de reflexionar sobre com vol que sigui el seu efecte sobre l’entorn, i la seva intel·ligència es reflecteix en com s’hi integra: destruint tot allò que trepitja, o adaptant-s’hi, confonent-s’hi i millorant-lo.

El Land Art realça espais que ja de per sí eren bells. Posa en valor els paisatges, la natura, aquest regal que és la Terra.

Quan els pragmàtics només veuen propietats, matèries primeres, diners, ciment, els artistes del Land Art ens recorden que no som res més que una petita part d’un gran ecosistema que és el nostre planeta.
Simples animals.
¿Racionals?

Share on Facebook+1Share on LinkedInShare on TumblrShare on Twitter