Les històries de nàufrags a la deriva, la petitesa de l’home davant la immensitat de l’oceà, contra les forces de la natura, són llegendàries, des de la Odissea d’Homer, passant pel Robinson Crusoe de Defoe o l’Illa del Tresor d’Stevenson fins l’Stock de Coc de Tintin, d’Hergè.

rel de la repercussió del trajecte de la Kon-Tiki als mitjans de l’època, Hergè va crear un àlbum de Tintin, on ell i el capità Haddock acaben en un rai a la deriva

Però la història de la Kon-Tiki és real. Un grup d’agosarats noruecs, amb Thor Heyerdahl al capdavant, que pretenia provar que un rai construït a l’estil dels inques del Perú podia arribar seguint les corrents marines fins al pacífic.

L’expedició de la Kon-Tiki va recòrrer 7.000 km en 101 dies, des del Perú fins les Illes Tuamotu, empès pel vent i les corrents marines

Malgrat la majoria d’antropòlegs coincideixen que els pobladors del Pacífic van arribar d’Àsia saltant d’illa en illa, Heyerdal sostenia que unes certes particularitats físiques i tradicions culturals similars a les americanes suggerien una migració des d’Amèrica cap a la regió, i contrariat per la resposta escèptica dels especialistes, es va proposar demostrar-ho d’una manera que li semblava inequívoca, reproduint el viatge en un rai construït a l’estil Inca deixant-se portar per les corrents i mirant de navegar fins Oceania.

L’any 1947, just acabada la II Guerra Mundial  va aconseguir convèncer 5 companys, i rebre un cert suport dels governs Noruec, dels Estats Units i Peruà, interessats en el seu experiment per diverses raons, patriòtiques o d’investigació militar i naval.

Heyerdahl va mirar de fer un rai com l’haurien fet els indis, sense elements de metall, només amb fusta de l’arbre de la balsa, que dóna nom a l’embarcació en castellà, i cordes fetes amb fibres naturals tal i com les feien els originaris pobladors del Perú.

Thor Heyerdahl

Copià models de il·lustracions antigues i es feu assessorar per nadius, de tal manera que travessà l’oceà tal i com ho devien haver fet els primitius, sense cap ajuda mecànica, tan sols empès pel vent i les corrents.

Les aventures que passaren aquests homes quedaren reflectides en una filmació, realitzada pel mateix Heyerdahl, que acabaria guanyant l’oscar al millor documental, quasi una hora en blanc i negre apassionant, i en un llibre amb el nom de la nau, la Kon-Tiki, que fou un èxit de vendes al seu moment i encara ara es segueix editant i publicant a tot el món.

La pesca va ser la seva principal font d’aliment, sovint taurons que capturaven amb esquers, i aconseguien fer caure sobre la balsa amb habilitat

Malgrat anaven equipats amb una ràdio, i algunes caixes de menjar preparat per l’exèrcit americà, pogueren subsistir amb aigua de la pluja, i a base de pesca i algues, demostrant que la llarga travessia era possible. I tot i que navegaren guiats per brúixoles, les tècniques de navegació dels inques es consideren suficients per orientar-se al mar, i els estris emprats, veles i a mode de timó simples taulons, com es pensa que ho feien els indis, van acabar demostrant que un viatge com aquell no només era possible, sinó fins i tot relativament senzill.

Amb tot, els especialistes segueixen negant la teoria de Heyerdahl i afirmant l’origen asiàtic dels pobladors del Pacífic, doncs els sembla una prova insuficient per demostrar una migració massiva.

Heyerdahl va escriure un llibre sobre l’aventura, del que se n’han fet centenars de reedicions arreu del món

Una epopeia que va popularitzar els viatges aventurers i les travessies marines, que va ser actualitat a tot el món, i va incitar a nous reptes i expedicions.

El rodatge del viatge va guanyar l’oscar al millor documental l’any 1951