Les històries de nàufrags a la deriva, la petitesa de l’home davant la immensitat de l’oceà, contra les forces de la natura, són llegendàries, des de la Odissea d’Homer, passant pel Robinson Crusoe de Defoe o l’Illa del Tresor d’Stevenson fins l’Stock de Coc de Tintin, d’Hergè.

Però la història de la Kon-Tiki és real. Un grup d’agosarats noruecs, amb Thor Heyerdahl al capdavant, que pretenia provar que un rai construït a l’estil dels inques del Perú podia arribar seguint les corrents marines fins al pacífic.

Malgrat la majoria d’antropòlegs coincideixen que els pobladors del Pacífic van arribar d’Àsia saltant d’illa en illa, Heyerdal sostenia que unes certes particularitats físiques i tradicions culturals similars a les americanes suggerien una migració des d’Amèrica cap a la regió, i contrariat per la resposta escèptica dels especialistes, es va proposar demostrar-ho d’una manera que li semblava inequívoca, reproduint el viatge en un rai construït a l’estil Inca deixant-se portar per les corrents i mirant de navegar fins Oceania.
L’any 1947, just acabada la II Guerra Mundial va aconseguir convèncer 5 companys, i rebre un cert suport dels governs Noruec, dels Estats Units i Peruà, interessats en el seu experiment per diverses raons, patriòtiques o d’investigació militar i naval.
Heyerdahl va mirar de fer un rai com l’haurien fet els indis, sense elements de metall, només amb fusta de l’arbre de la balsa, que dóna nom a l’embarcació en castellà, i cordes fetes amb fibres naturals tal i com les feien els originaris pobladors del Perú.

Copià models de il·lustracions antigues i es feu assessorar per nadius, de tal manera que travessà l’oceà tal i com ho devien haver fet els primitius, sense cap ajuda mecànica, tan sols empès pel vent i les corrents.
Les aventures que passaren aquests homes quedaren reflectides en una filmació, realitzada pel mateix Heyerdahl, que acabaria guanyant l’oscar al millor documental, quasi una hora en blanc i negre apassionant, i en un llibre amb el nom de la nau, la Kon-Tiki, que fou un èxit de vendes al seu moment i encara ara es segueix editant i publicant a tot el món.

Malgrat anaven equipats amb una ràdio, i algunes caixes de menjar preparat per l’exèrcit americà, pogueren subsistir amb aigua de la pluja, i a base de pesca i algues, demostrant que la llarga travessia era possible. I tot i que navegaren guiats per brúixoles, les tècniques de navegació dels inques es consideren suficients per orientar-se al mar, i els estris emprats, veles i a mode de timó simples taulons, com es pensa que ho feien els indis, van acabar demostrant que un viatge com aquell no només era possible, sinó fins i tot relativament senzill.
Amb tot, els especialistes segueixen negant la teoria de Heyerdahl i afirmant l’origen asiàtic dels pobladors del Pacífic, doncs els sembla una prova insuficient per demostrar una migració massiva.

Una epopeia que va popularitzar els viatges aventurers i les travessies marines, que va ser actualitat a tot el món, i va incitar a nous reptes i expedicions.
