fame2

Música a la pantalla, culte o caspa?

Cada cop veiem menys música a la televisió. Diuen els experts que quan s’hi emeten concerts o actuacions, les audiències cauen en picat i per això cada vegada les cadenes redueixen més i més les bandes i orquestres a la petita pantalla. Les poques audicions que s’hi poden escoltar són dels artistes més casposos de la indústria discogràfica. Diuen que el cinema musical està en decadència. Si en general decreix el públic cinèfil, pitjor encara quan es tracta d’un cinema de gènere destinat a un públic rara avis, que no es dóna per satisfet amb el mainstream, i encara al segle XXI té el mal vici de parar la oïda i perdre el seu valuós temps amb una cosa tan supèrflua com la melodia. Si no tenim temps per llegir, ni veure un film pausadament, si vivim de missatges de 140 caràcters i fotografies de peus mullant-se a la platja de fa tan sols cinc segons, no passarem una tarda escoltant un disc o veient cinema o televisió sense pistoles i persecucions.

Però per nosaltres, si la massa de la població prefereix Bustamante a Ray Charles, o menjar merda a cullerades, ja s’ho faran. Un petit poble d’irreductibles sembla que vol resistir aquesta tendència a ocultar la música, a eliminar el gust musical dels nostres sentits, un petit grup s’oposa a viure la vida sense banda sonora, lluita contra una existència sense harmonia, es revolta contra un món on ens volen sords, cecs i muts. Un poble irreductible encara creu que la música importa, i que no només de pa viu l’home.

I afortunadament, amb els anys hem gaudit d’algunes sèries i pel·lícules que malgrat algunes puguin no ser gaire conegudes pel gran públic, ens han enganxat a la música de tots els temps, ens han fet feliços i ens han fet veure tot el que ens perdíem si ens quedàvem només amb els tòpics de la televisió generalista i de les radiofórmules comercials.

Aquí us passem la llista de les nostres preferides, les sèries i pelis sobre música que si ens haguéssim perdut la nostra vida seria una altra.

5 sèries amb molta música

Fama: Encara que ens va enganxar molt joves, i la vam començar a veure mig obligats per la cosina o germana gran, vista amb la perspectiva dels anys és una sèrie que no només no perd gens d’actualitat sinó que segueix retratant de meravella l’eterna lluita de l’esperit artístic. Al Nova York dels 80, capital del món cultural de finals del S XX, un grup de joves estudien a una acadèmia d’arts, amb tots els seus problemes personals i existencials. Boníssima. Dramàtica. La fama cuesta.

Tremé: Al Nova Orleans post huracà Katrina, el bressol del Jazz és una ciutat devastada, però encara així plena de músics, una societat que viu la música cada dia, als locals de Jazz, als enterraments i celebracions, al carrer… Una sèrie de crítica social dels creadors de The Wire, amb una banda sonora brutal.

Vinyl: Encara no s’ha estrenat a Espanya, i ja l’han cancel·lada. Una altra víctima del creixent desinterès per la cultura musical, però no hem pogut resistir veure-la. Una discogràfica al final dels 70 lluita per sobreviure al Nova York del sexe drogues i rock and roll. Recreada magistralment amb la qualitat de la productora de The Wire, Tremé o Joc de trons, Vinyl té com productors Scorsese i Mick Jagger, un ritme trepidant i una banda sonora des d’Elvis fins al punk, passant pel funky o el soul que és la història viva de la música moderna.

Mozart in the jungle: Qui diu que la música clàssica no és divertida? Una comèdia sobre una orquestra simfònica que es veu trasbalsada per l’arribada d’un jove director, al Nova York actual, amb el mexicà Gael Garcia Bernal com protagonista i un repartiment d’actors de totes les edats. Episodis curts i juganers, per veure una gran orquestra entre bambolines.

The Young Ones: Sí, sí, la comèdia més esbojarrada i surrealista de la BBC, retratava un grup de joves de diverses tribus urbanes britàniques, influïdes per les diverses corrents musicals, un punk, un mod, un hippie i un seguidor de Cliff Richards. A banda d’en fotre’s de les diverses modes juvenils i corrents musicals que es succeïren als 70 i 80, aconseguí portar a actuar a la sèrie a bandes com Madness o Motorhead i situar la música rock com part fonamental del show.

6 pelis amb molta música

Whiplash: Una versió moderna de Fama, un bateria amb molt de talent es veu espremut al màxim per un mestre molt exigent que mira de portar-lo fins l’excel·lència. Una pel·lícula guanyadora de 3 oscars, amb un paper magistral de l’actor que fa de mestre, guanyador de l’oscar al millor actor de repartiment, que malgrat els reconeixements va passar força desapercebuda als cinemes. Si en podeu pescar una reposició, al cinema impressiona.

High Fidelity: Basada en el llibre de Nick Hornby, en un principi situat a Londres, Hollywood la va traslladar a Chicago. A una botiga de discos el protagonista viu els principals moments de la seva vida, amors i desamors, a través dels grans temes del rock&roll i molt d’humor, amb John Cusack i Jack Black en papers magistrals. Una adaptació molt aconseguida per un gran llibre i una gran pel·lícula.

The Boat That Rocked: Una altra pel·lícula situada a Londres, britànica, sobre les estacions pirata de ràdio que emetien des de vaixells al Canal de la Mànega quan el rock estava prohibit a la BBC. Sí, quan el rock es considerava tan subversiu que les autoritats britàniques miraven que no intoxiqués els seus joves. Una comèdia amb boníssima música i molta alegria.

Almost famous: Explica la història d’un adolescent que obsessionat amb el rock, aconsegueix introduir-se com a periodista de la revista Rolling Stone en les gires d’algunes de les bandes més famoses del moment. Nominada a 4 oscars i guanyadora al premi a millor guió original mostra l’interior del circ del rock, les vanitats dels artistes i el fenomen dels fans i groupies.

The Commitments: Per què voldria un grup de joves aturats irlandesos cantar música soul? Humor i crítica social a Dublin amb un repertori d’actors de les illes britàniques fantàstic, que va guanyar una pila de premis Bafta, a més de Globus d’or i Oscar.

El llibre de la selva: La producció de dibuixos animats de Disney caracteritzà els animals amb que es creua el protagonista, Mogwli, a imitació dels músics del jazz i el soul de la primera meitat de segle XX als USA, utilitzant per les veus en la versió original grans cantants del gènere com Louis Prima, que converteixen el film en una animació divertidíssima per gaudir i ficar-se dins aquesta música des de ben petits i de la forma més entretinguda.

Share on Facebook+1Share on LinkedInShare on TumblrShare on Twitter