donald_trump2

Poesia generada, contra la barbàrie

2001: Una odissea a l'espai relata la revolta d'un superordinador contra la tripulació d'una nau espacial

2001: Una odissea a l’espai, relata la revolta d’un superordinador contra la tripulació d’una nau espacial

Aquests dies que la humanitat sencera es veu sotragada per la política reduccionista, i que amb desesper veiem com els més primaris sembla que imposen la seva visió menys humana i humanística de la humanitat, el que no deixa de ser un oxímoron, molts deuen pensar que la batalla està perduda i la barbàrie ens està derrotant per tots els flancs.

Altres no, altres pensem que la capacitat natural d’evolucionar ens portarà a millors formes de vida, i que d’una manera o altra caminem cap a formes més intel·ligents, ja sigui per la evolució de l’home, ja sigui per l’extinció de l’home com el coneixem, deixant pas a una nova forma de natura més reeixida que la nostra.

En aquest sentit, alguns veuen un terrible enemic en la computació, i la ciència ficció s’ha fet farts d’especular amb la superació de l’home per la màquina, des de 2001 Odissea de l’espai, a Blade Runner, i la certesa és que si algun cop hem estat a prop d’aquest fenomen és ara.

Blade runner, basada en la novel·la Els androides somnien xais elèctrics?, explica una revolta d'androides en un futur proper

Blade runner, basada en la novel·la Els androides somnien xais elèctrics?, explica una revolta d’androides en un futur proper

El destí de l’economia mundial és controlada per ordinadors, en alguns camps, els ordinadors ja superen en molt la capacitat de l’home, ja s’han creat els primers ordinadors biològics, amb vida integrada en el processador, o ja ens podem comprar un robot humanoide perquè ens ajudi a casa.

Podem pensar que estem començant a perdre el control de les màquines que hem creat, i que aquesta ciència-ficció de futur apocalíptic, portarà el destí del planeta a la dictadura de la tecnologia, on ordinadors de computació implacable decidiran qui viu i qui mor amb fredor esfereïdora.

En aquesta equació, algú està oblidant que aquestes màquines estan programades per humans, amb totes les seves virtuts i defectes.

Si alguna colla de sense nom, ha construït els programes de gestió borsària que decideixen quina matèria primera es compra o es ven, quin país es mor de gana o quin es torna ric, per altra banda hi ha humans que utilitzen els computadors per denunciar aquestes pràctiques i per mirar de generar un pensament crític i humanístic que ens serveixi per anar més enllà de la simplificació, l’estupidesa i l’estultícia.

La Poesia generada és una varietat de e-Poesia, poesia creada amb ordinador, que demostra que si darrere la màquina hi ha un humà capaç de sortir del seu ranxo d’Arkansas, i d’anar més enllà del seu egoisme més primari i de les seves funcions més animals, bàsiques i destructives, les màquines també es poden convertir en una eina per transmetre sentiments, poesia i pensaments elaborats.

La Poesia generada consisteix en produir texts, de manera automàtica, per ordinador, però això no vol dir que aquesta generació de text manqui de missatge.

Un exemple absolutament brillant de poesia generada, és una acció poètica de la revista satírica nord-americana The Onion, que cada vegada que hi ha una nova matança als Estats Units, publica un article, No way to prevent this, amb el mateix títol i contingut, tan sols variant-ne la fotografia, ubicació i el nom del testimoni, un ciutadà prototípic nord-americà, afirmant que no hi ha manera de preveure aquests assassinats en massa.

no-way3

no-way2

no-way1

The Onion publica un article gairebé idèntic de text, a cada matança que es produeix als USA. Només hi varia la imatge, la localitat, i el nom del testimoni que defensa que no hi ha res a fer per evitar aquest tipus d’actes.

Evidentment, la càrrega de profunditat de la notícia, és que mitjançant la repetició de l’article automatitzat per l’ordinador, evidencien el dramatisme del fet que aquest tipus de matances es vagin reproduint, en un dia de la marmota tan americà, i el fet que bona part dels nord-americans segueixi pensant que no s’hi pot fer res, que no s’hi ha de fer res, i que no cal establir cap mena de control sobre les armes.

Així, amb aquesta acció poètica, amb un article automàtic que es genera cada cop que hi ha una desgràcia similar, es conjuga crítica social, ironia dramàtica, i es capgira l’aparent contingut de l’article per evidenciar clarament el ridícul d’aquesta postura, i reclamar una reacció.

Un ordinador està generant sistemàticament un missatge poètic de contingut demolidor.

Podem trobar molts altres exemples de poesia generada. Robots de twitter que transformen tweets en Haikus o petits poemes, i tot un seguit d’altres accions poètiques per ordinador, de tota mena, que demostren que en realitat les màquines són tan sols eines al nostre servei, per produir allò que desitgem, bo o dolent, cap màquina pot emular l’enginy humà i la veritable intel·ligència.

I al final, en mig de tant desconsol, sigui amb un món controlat per les màquines o no, sempre ens quedarà la poesia per lluitar contra la barbàrie.

Share on Facebook+1Share on LinkedInShare on TumblrShare on Twitter