cultureclub
L’indret habitat més meridional de la terra, un dels més salvatges, era la llar d’unes tribus indígenes americanes d’una riquesa cultural incalculable, que per desgràcia, es van extingir als anys 40 del segle passat, víctimes de la verola i de les malalties dels colons blancs que a partir del S.XIX es van instal·lar a l’extrem de la Patagònia.
Va ser precisament Darwin, en el seu viatge amb el Beagle, un dels primers a descriure aquests indis, que es passejaven nus en un territori contínuament nevat, de temperatures extremes i condicions climàtiques duríssimes, simplement coberts per algunes pells.
Darwin va quedar corprès per la manera de viure feréstega, assilvestrada, per algunes de les seves pràctiques habituals, les contínues guerres tribals, el canibalisme o l’assassinat dels ancians invàlids, per les seves pintures i les llengües estranyes, i amb alguns dels prejudicis característics de l’explorador blanc d’aquella època, els titllà de infrahumans en contrast amb els suposadament civilitzats cristians anglosaxons.
E.Lucas Bridge, l’autor de el Último confín de la Tierra, va ser fill de la primera família de colons en instal·lar-se a la Terra del Foc i va conèixer que alguns dels indis que van visitar Anglaterra amb Darwin.
Ell com ningú, va viure rodejat d’aquests indis, amb només germans i pares com única companyia d’homes blancs, va aprendre les llengües nadiues, les seves costums, religió, comportament, i des de la veu autoritzada de ser la persona que millor va arribar a conèixer-los, va escriure un llibre que refuta del tot la idea preconcebuda de Darwin, i demostra la riquesa, la intel·ligència i la complexitat d’aquelles cultures.
Bridge, escrigué el llibre com homenatge pòstum per mostrar al món tot allò que es perdia amb l’extinció dels que havien estat amics seus, companys de joc, com germans, després que les guerres tribals, les malalties, i la pressió dels nous colons acabessin amb la mort de tots els pobladors primigenis d’aquells confins.
Una història, la de Bridge, fill d’un predicador que pretenia evangelitzar els indis, absolutament biogràfica, sense cap concessió a la ficció, però que supera les aventures de qualsevol western de Hollywood. Una faula sobre l’extinció, sobre la relació de l’home amb la Terra, sobre la vida i la mort, sobre la violència, el racisme, la cultura, les creences…
Un western apocalíptic, tràgic, sobre la condició humana.
