La cultura de l’abús

Pels qui no n’hagueu sentit a parlar, el cas de Jeffrey Epstein, mort en estranyes circumstàncies fa pocs dies, quan era acusat de ser el líder d’una xarxa d’abús de menors, demostra fins a quin punt la cultura imperialista, heteropatriarcal masclista i capitalista estableixen relacions de poder i abús que menyspreen la condició humana de tots aquells que no pertanyin a la seva elit dominant.

Jeoffrey Epstein ha mort recentment després de ser detingut per haver constituït una xarxa de prostitució de menors que operava des de 2002

Als documents fets públics sobre la investigació, hi apareix una llibreta amb els noms de celebritats i líders mundials als que havia ofert serveis, entre ells els de relacions sexuals amb menors explotades. Als papers hi apareixen citats, des de l’actual president dels Estats Units amb el cabell taronja, a un anterior que ja es va fer famós pel vestit d’una becària, un príncep d’Anglaterra, o un president espanyol amb bigoti i el seu gendre, al que precisament li va organitzar un casori fastuós.

A més d’Epstein, sembla que una de les principals persones facilitadores en la organització de la xarxa era una dona, la filla d’un dels grans magnats de la televisió britànica, una de les famílies més riques del món.

Altres casos, com el del president italià que va fer fortuna amb un canal de televisió, organitzant festes amb jovenetes, demostren que en la moral d’alguns dels líders que acabem escollint per governar el món, o que a vegades ens imposen, amb la nostra innocència per respectar el sistema, com membres de la reialesa i grans capitalistes, la resta de la humanitat no és més que objecte de presa de pèl i explotació. El president italià va ser absolt, malgrat la mort per enverinament d’una de les testimonis de càrrec.

Aquesta cultura de l’abús de poder, fins al límit de la psicopatia evident, està molt arrelada a una cultura colonial occidental, on unes elits de blancs es consideren superiors racialment i intel·lectualment a tots aquells als que dominen. Indígenes, dones, menors, tribus, ciutadans de cultures i territoris minoritaris, pobres…

Deia l’actual ministre d’exteriors espanyol, designat recentment com a líder de la diplomàcia europea, que la conquesta d’Amèrica només havia causat la mort de quatre indis. Segons David Stannard, un historiador expert de la Universitat de Hawaii, el nombre de morts causats per les guerres i fams forçades pels europeus, i que propagarien malalties entre els indígenes, arriba al centenar de milions, el major genocidi de la història.

El llibre American Holocaust quantifica la mortaldat sobrevinguda a Amèrica després de l’arribada dels europeus

La diferència de percepció entre el líder de la diplomàcia europea i els historiadors que acumulen documentació i investiguen el tema, demostra com des del punt de vista polític i moral dels nostres líders la vida humana no té cap valor, i com ens poden portar a guerres i brutalitat a la seva conveniència.

Si a aquesta cultura de menyspreu per la espècie humana considerada inferior, hi afegim el masclisme latent en la majoria de societats, ens trobem casos com el de la xarxa d’Epstein, que durant dècades ha actuat arreu del món i que sembla que acabarà amb la impunitat per aquests poderosos.

La dona, i menors, com a individus, dins les societats masclistes i patriarcals, són encara doblement menystinguts, com ho demostra que a Espanya tinguem jutges que absolen violadors i abusadors de menors, i calgui recórrer a les altes instàncies judicials, a manifestar-se i a crear una protesta social perquè, en tercera instància, uns jutges assetjats per la rellevància del ressò mediàtic rectifiquin els seus col·legues.

Als àudios del comissari Villarejo, l’antic cap de l’espionatge espanyol, actualment destapant draps bruts del sistema d’abús de poder espanyol per mirar de salvar-se de conseqüències penals per la multitud de crims comesos, i sobretot, per haver caigut en desgràcia davant als que abans feia favors, recullen com l’actual ministra de justícia espanyola, confessava en una conversa d’amics, haver vist una colla de jutges espanyols amb menors durant un congrés a Colòmbia.

La ministra de Justícia, sí, sí, de Justícia, del suposat partit socialista d’esquerres, no només no va denunciar-ho, sinó que ho va mantenir secret. El que demostra, com en el cas de la magnat de la televisió, que les dones, un cop accedeixen al poder, també poden ser igualment despietades, i si bé no tinguin l’interès dels homes en les jovenetes, els importa igualment gens el que es faci amb una població inferior que no ha tingut la capacitat per prosperar com elles. La moralitat d’aquestes elits que ens dominen no només veu normal ocultar fets tan greus, o negar un genocidi, sinó que fins i tot descoberts els fets se saben impunes per mantenir-se de ministres o jutges, escalar a caps de la diplomàcia europea 0 esquivar qualsevol conseqüència penal en un cas d’abús de menors, si cal fent desaparèixer testimonis.

Amb la mort en estranyes circumstàncies d’Epstein, els presidents americans, espanyol o el príncep d’Anglaterra adduiran que mai no van rebre serveis sexuals d’Epstein. Si apareix algun testimoni, que no coneixien que fossin menors i que Epstein no els havia informat d’aquesta circumstància. I Epstein no tindrà opció a desmentir-los o negar-ho.

Per descomptat, les explicacions de les joves abusades davant un jutge, confrontades a la paraula de presidents o membres de la reialesa no semblaran creïbles. I si encara així alguna prova els posés en problemes, saben que poden pagar prou per fer callar qualsevol abús, ja sigui comprant testimonis o fent-los desaparèixer, com Epstein.

Seguim trobant-nos a l’any 2019 centenars de casos d’abusos i violacions on la persona abusada és desacreditada, a vegades amb arguments tan peregrins com que no hi va haver resistència a l’acte de violència rebut, com si calgués resistir-se davant la violència, quan molts cops el bloqueig, o la millor opció per no acabar mortes, és evitar la confrontació i sotmetre’s a l’abusador. La manera de vestir, les actituds sexuals de les víctimes… Tenim tan interioritzada aquesta cultura de l’abús sexual i social, que sovint els entorns de les víctimes pressionen per no denunciar, culpen la víctima per la seva llibertat sexual, perceben que no s’han d’enfrontar a abusadors poderosos, o tenen tanta pobresa que acaben acceptant indemnitzacions a canvi de silenci.

La cultura de l’abús, està tan integrada en les societats colonialistes, que podem trobar dictadors i líders de tot el món que en repliquen aquests patrons. No és exclusiva de l’home blanc occidental, doncs la cultura de l’abús de poder i de la superioritat intel·lectual, d’elit, ha substituït el racisme clàssic, massa simplista, del que prové, i difícil de justificar políticament, per una superioritat basada exclusivament en el capitalisme. Qui té més diners i força bruta deu ser per alguna raó, i si els altres pobres desgraciats no hem estat capaços de sortir-nos-en prou bé, un racisme de classe permet a aquells que mantenen el poder considerar inferiors aquells dels que poden abusar, en un maquillatge del racisme i colonialisme del segle XIX, però amb les mateixes arrels culturals. No creure en la universalitat de la humanitat sinó en la superioritat de certs grups d’individus respecte els altres.

Una tradició de Grandeur, imperios donde nunca se pone el sol, descoberta de l’oest poblat d’indis salvatges a exterminar i exploradors britànics heroics davant tribus caníbals a les que culturitzar.

La cultura de l’abús només es combat amb respecte a la diferència, respecte a l’altre, respecte a les dones, als menors, als empobrits…

Amb orgull colonialista, imperialista, capitalista, posant en valor la gent pel que posseeix i no per com es comporta i actua, donem ales als abusos i a una cultura repugnant d’explotació.

 

Share on Facebook+1Share on LinkedInShare on TumblrShare on Twitter